Tic, tac, tic, tac

EL RELLOTGE DE DÉU

Senyor, en començar aquest nou curs
et demano que em regalis un nou rellotge…
No, no, ni digital ni de piles ni de corda,
en vull un de molt especial, vull el teu rellotge.

Un rellotge que no marqui les hores que em queden ni els dies que falten per al cap de setmana… Un rellotge que marqui només i exclusivament segons, instants, oportunitats per fer el bé.

Un rellotge que s'aturi quan algú entri en maldecaps, que s'avanci per veure les necessitats de l'altre
que s'endarrereixi quan calgui demanar perdó…
Un rellotge de polsera o de paret? No; molt millor: de cor.

Un rellotge on en els números hi apareguin noms:
Carles, Mireia, Pere, Susanna, Laura…
Noms i més noms d'amics, de companys,
de germans que Tu, Senyor, cada dia poses en el meu camí.



Un rellotge en què les agulles acariciïn, abracin, serveixin, ajudin, perdonin, escoltin, comparteixin…
en la seva esfera hi aparegui el teu rostre de Pare  
d'amic i de company de classe, de jocs o de festa.

Un rellotge amb un gran despertador
que desvetlli la meva consciència i la meva indiferència, que em recordi d'aixecar-me quan caigui
posar-me en camí quan em detingui.

Un rellotge amb cronòmetre incorporat,
no per estressar-me, angoixar-me o deprimir-me,
sinó per aprofitar al màxim cada dia que Tu em regales, cada segon que Tu converteixes en un nou repte, en una nova oportunitat.

Senyor, en començar aquest nou curs
em poso el meu nou rellotge… El teu rellotge!
Beneeix cadascuna de les hores, minuts i segons
que passaré, braç a braç i cor amb cor, al teu costat.
J. M. de Palazuelo